gos Lucas deixarà de ser “una cosa” per a la legislació. També la seva amiga Tia, el somrient ca Truman, els gats del carrer i els felinos adoptats Cap i Billy. El Congrés dels Diputats acaba d’aprovar per unanimitat la reforma del Codi Civil a Espanya perquè els animals deixin de ser “coses” i siguin considerats, per fi, “éssers amb sensibilitat”. Però, quines conseqüències tindrà aquesta reforma? Com defensarà la llei als animals? Què suposarà per als gossos i gats separats de les seves famílies per culpa d’un embargament? Per què al nostre país fins ara un animal era tingut en compte igual que un microones? Aquestes són les respostes a aquestes preguntes i totes les claus per entendre per què, per fi, els animals no són “coses”.
Els animals no són coses: per fi!
Lucas, el simpàtic gos mestís que adora perseguir la pilota i dormir al costat de la seva humana en el llit, deixarà de ser “una cosa” per a la llei a Espanya. Cooper, el gat que sestea als matins i fa riure a la seva família a les tardes, ja no serà “una cosa”. El mateix li passarà al simpàtic ca Truman, els felinos del carrer que necessiten protecció, la gata Dimarts rescatada de cadella del carrer i a la qual la seva família humana crida “Princesa”, els gossos que esperen una llar en els centenars de centres d’adopció que hi ha al nostre país o la recentment adoptada gosseta Tia. Tots ells deixaran de ser, per fi, “coses” per al Codi Civil.
El Congrés dels Diputats ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei per canviar el Codi Civil i que aquest defineixi als animals com a “éssers vius dotats de sensibilitat”, no com a “coses” o “béns mobles” com fins ara. I no solament això. A més, els animals de companyia, com Lucas, Truman i Dimarts, ja no podran ser objecte d’embargament, una trista situació que fa possible que avui una família desnonada pugui no solament perdre la seva casa a Espanya, sinó també als seus benvolguts gossos o gats. I no són pocs: més de la meitat de les llars espanyoles viuen amb cans i felinos.
“Espanya ha d’adequar la seva legislació en sentir social”, explica Miguel Ángel Esteban, portaveu de l’Observatori Justícia i Defensa Animal. Aquest col·lectiu legal de protecció animal ha aconseguit reunir durant dos anys de treball més de 240.000 signatures perquè els animals deixin de ser “coses” a través de Change.org i presentar-les al Congrés juntament amb el partit Ciutadans per modificar el Codi Civil. El Tractat de Funcionament de la Unió Europea ja va canviar en 2009 l’article 13 per reconèixer als animals com a éssers “sintientes”, dotats de sensibilitat.
Gossos i gats ja no podran ser separats de la seva família en un desnonament
El Codi Civil espanyol, que es remunta al segle XIX, considera als animals com a “béns mobles”; és a dir, els engloba en la mateixa categoria que un frigorífic o que un sofà. Això explica que un gos o un gat pugui ser separat de la seva família durant un procés d’embargament. Però també fa que aquest ca o aquest felino no pugui ser adoptat en la protectora on ha acabat per una altra família, en ser “fruit d’un embargament”.
“També ocorre que qui compra un animal, i est té una malaltia congènita, pot sol·licitar que l’hi substitueixin per un altre, perquè és com si haguessis adquirit un microones trencat; una conseqüència inadmissible de la llei”, va dir el diputat Guillermo Díaz, de Ciutadans, al Congrés aquest passat 14 de febrer durant la presentació de la iniciativa perquè els animals deixin de ser considerats coses, una proposta que va tirar endavant per unanimitat.
Vol dir que els animals han de tenir més drets a partir d’ara
últims anys s’ha convertit en un debat popular, a vegades visceral i amb extrems irreconciliables, que és molt present a les xarxes i en la societat. L’últim exemple l’hem tingut fa poc amb les reaccions que ha generat la mort de la gossa Sota a mans d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, o amb la més recent crida del Consell de l’Advocacia de Catalunya perquè no hi hagi cavalls a les cavalcades de Reis.
El debat sobre la relació amb els animals fa referència a diferents realitats: la que viuen els animals de les explotacions ramaderes, la dels que serveixen per a la investigació mèdica, farmacèutica o cosmètica, la dels que formen part de circs i espais pensats per a la diversió o la dels que viuen amb nosaltres i ens fan companyia. Mentre moltes veus parlen de maltractament i tortura, d’altres asseguren que a Occident estem assolint uns graus de benestar animal mai vistos. Els primers demanen que s’ampliïn els drets dels animals més enllà de la lluita contra el maltractament, i per exemple el Pacma, el partit animalista que té possibilitats d’aconseguir un escó als comicis europeus, demanava en el seu programa electoral del 2015 fins i tot aplicar un sistema de salut pública per als animals per assegurar l’assistència veterinària. D’altres pensen que cal assegurar al màxim el benestar dels animals i ampliar les lleis contra el maltractament, però tenint clar que han d’estar supeditats als interessos dels humans. I encara n’hi ha, com Vox, que fan bandera de la reivindicació dels toros i de la caça.
Evitar el dolor innecessari
Creix la consciència que els animals senten i pateixen
“Aquest és un debat que fa segles que tenim. A l’Antiga Grècia ja hi havia filòsofs preocupats per la qüestió, com Pitàgores, que feia uns al·legats claríssims en defensa dels animals”, diu Núria Almiron, professora de la Universitat Pompeu Fabra i codirectora del Centre for Animals Ethics de la mateixa universitat. Segons aquesta experta, la situació actual és “terrible”. “El dolor que causem als animals és totalment intolerable i innecessari”. Fa referència als animals en granges, en laboratoris i en espectacles. “Són éssers que tenen la mateixa capacitat de patir que nosaltres. Són éssers que busquen benestar, que són socials i familiars i que tenen interessos”, diu. “Per això hauríem d’acabar amb qualsevol forma d’explotació”. Ho planteja en termes de conquesta de drets: “L’explotació d’esclaus estava molt arrelada en l’organització social d’altres èpoques i es va aconseguir abolir-la. Va passar el mateix amb els drets de les dones i els drets civils, que han estat grans conquestes. Ara queden els drets dels animals, és el pas següent”.
Per al filòsof Ferran Sáez, està clar que “els animals poden experimentar el dolor igual que una persona i, en aquest sentit, cal garantir el seu benestar amb normes clares, sobretot en relació a les pràctiques de la indústria càrnica”. Però adverteix que “és discutible que un animal tingui drets en el mateix sentit que en té una persona. I això per dues raons: la primera és que tot dret implica un revers de deures; i la segona, que l’estipulació de drets pressuposa, si més no, la capacitat racional d’entendre’n la natura i l’abast”. En aquest sentit, Sáez pensa que “el deure ètic d’evitar el maltractament dels animals és difícilment traduïble a drets en el sentit tècnic del terme, però es pot resoldre amb normatives obligatòries”.
El que ens uneix i ens separa
Fins a quin punt els humans són animals com els altres
“Hem d’entendre que els animals no són coses, no existeixen per servir-nos, són subjectes lliures i autònoms”, explica la filòsofa i professora de la UAB Marta Tafalla. “Però això no és fàcil de pair, no sé si estem preparats com a societat per assumir-ho”, reconeix. La base d’aquest canvi, diu Tafalla, és adonar-se que “no hi ha res que ens separi gaire dels altres animals”.
“Nosaltres som una espècie més i som molt semblants als nostres parents més propers, els ximpanzés i els bonobos; la creença que som superiors és absurda: el grau d’intel·ligència i les capacitats emocionals de molts animals són molt semblants a les nostres i no justifiquen tot el nostre orgull de raça superior”, diu Tafalla. “És cert que tenim un llenguatge conceptual i sabem fabricar instruments molt sofisticats, però moltes d’aquestes coses les utilitzem per fer mal”.
Per a Tomàs Marquès, director de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), “és evident que l’ésser humà és un gran simi, i de lligams anatòmics, genètics, físics, etològics o químics entre simis i humans en trobem un ampli ventall”. Tanmateix, tal com va analitzar a fons la revista La Maleta de Portbou en el seu especial Què ens fa humans?, hi ha altres qüestions que marquen la diferència més enllà de la genètica. “Des del punt de vista de comportament, i bases moleculars, les bases específiques de la nostra espècie continuen sent un gran misteri, en regles generals”, recorda Marquès, que assegura que encara falten molts anys d’estudi sobre els primats per desfer tòpics. “Cada cop sembla més clar que la major part de les diferències entre aquestes espècies són graduals i no categòriques”, afirma.
Martí Pumarola, professor de la facultat de veterinària de la UAB, considera que “els éssers humans som un animal més” i diu que els animals senten “des de dolor fins a felicitat”, encara que hi hagi graus diferents de desenvolupament cognitiu. “Tots senten i pateixen”, explica. Tot i això, aquest veterinari creu que socialment s’han establert categories diferents d’animals, que no es corresponen amb la seva capacitat de sentir. Així, “als animals que viuen a prop nostre, com els gossos i els gats, els atorguem més drets i més respecte que als que destinem a la producció, com els porcs o les vaques, però en realitat tots haurien de tenir la seva qualitat de vida”.
De totes maneres, Pumarola considera que s’ha avançat molt en la lluita pel benestar dels animals i ho veu a la facultat on dona classes. “Quan jo estudiava no es considerava l’animal com un ésser que s’havia de tenir en compte, no es parlava de graus de dolor ni de patiment, estaven assumits com a normals. Ara, en canvi, és totalment diferent. Ensenyem als estudiants que hem de lluitar pel benestar dels animals ja sigui en una granja, una clínica o a casa”.
Fer mal al planeta
Els drets dels animals com a objectiu ecologista
Tafalla lliga l’explotació i el maltractament dels animals a l’explotació i el maltractament del planeta. “No podem deslligar els drets dels animals de la qüestió ecològica perquè estem explotant animals, estem fent desaparèixer espècies i estem agreujant el canvi climàtic”, diu aquesta experta, que creu que “hem de replantejar la nostra relació amb la natura i amb els animals perquè si no la natura ens donarà una bufetada terrible de la qual no ens recuperarem”.
Tanmateix, la relació entre animalistes i ecologistes no és del tot plàcida, i les posicions dels primers de vegades són considerades contraproduents per al medi ambient i l’ecosistema per part de les organitzacions verdes. Passa el mateix amb els zoos, que per als animalistes s’haurien d’abolir i per a d’altres, com molts científics, tenen encara una funció de conservació. Tomàs Marquès, per exemple, recorda que les poblacions de grans simis s’han reduït un 50%-60% els últims anys. “És possible que el futur del seu estudi hagi de passar per la coordinació de centres de recerca especialitzats, centres de rescat in situ, santuaris i zoos que de manera sincronitzada posin tots els mitjans per evitar la desaparició d’aquestes espècies úniques, fins i tot des del punt de vista egoista de donar-nos la capacitat d’entendre’ns a nosaltres com a espècie”, afirma.
Ramaderia
Un sector que es defensa de les crítiques dels animalistes
El sector ramader és, en l’opinió de Marta Tafalla i Núria Almiron, un dels responsables del maltractament animal a gran escala. “A les grans indústries ramaderes el tracte cada vegada és més brutal i més cruel”, denuncia Tafalla, que parla d’un panorama “desolador” en el sector. Segons l’entitat FAADA, al món es maten 95.000 milions d’animals cada any per al consum humà, uns 3.000 cada segon. Algunes informacions, com la que va revelar el programa Salvados fa uns mesos -denunciava les condicions dels porcs en una granja-, fan que la situació dels animals a les explotacions sigui un debat recurrent i , de fet, la normativa a la UE cada cop és més restrictiva. Alguns països, com el Regne Unit, fins i tot han incorporat càmeres als escorxadors i han prohibit matar sense un atordiment previ de l’animal encara que sigui pel ritual halal o kosher, una excepció que permet la UE. A Catalunya, en canvi, cada cop més escorxadors fan servir aquest sistema perquè així augmenten les exportacions.